dissabte, 25 d’octubre de 2008

A Farewell to Britain



There is a time for departure, even when there’s no certain place to go

Tennessee Williams


Amb la nostra arribada a la Gran Bretanya la tardor de 2002 i després de més de sis anys ininterromputs vivint-hi, finalment ha arribat el moment de tornar a casa. Els motius de la nostra tornada són diversos. Més o menys per ordre, la situació familiar (salut dels pares), la propvinent arribada del nostre segon fill/a, un cert esgotament dels projectes personals que ens havien impulsat a viure aquesta experiència, i d’altres motius menors que tampoc no paga la pena de descriure ara mateix... Per tot plegat, ara fa prop d’un any vam començar a buscar possibles sortides laborals, ja ben lluny de les illes britàniques, que ens permetessin de tornar a casa amb una certa tranquil·litat material. I ara sembla que, en part, finalment hem trobat el que buscàvem.

Amb la nostra partida deixem enrere un autèntic estol d’experiències absolutament inesborrables. En aquesta illa hem crescut intel·lectualment, professionalment i humanament; en aquest darrer punt, a més, el creixement s’ha produït tant des d’un punt de vista individual com des d’un punt de vista de parella (i darrerament, d’ençà de l’arribada d’en Roc, des d’un punt de vista familiar també). Hem après a conviure només amb els nostres recursos, amb la nostra confiança en nosaltres mateixos i hem aconseguit d’instal·lar-nos i tirar endavant la nostra vida en comú en un país tan diferent del nostre com aquest. I això no sempre ha estat fàcil, us ho garantim. No hem trobat gaire gent que hagi viscut una experiència semblant (i no crec que n’hi hagi gaire), és a dir, que essent la parella catalana i sense condicionants previs, hagin marxat els dos a un país estranger, s’hi hagin instal·lat durant tant de temps, els dos hagin tingut un cert èxit professional i a més hagin tingut un fill... i també amb ell se n’hagin sortit.

Les meves disculpes més sinceres per la immodèstia d’aquesta darrera part del text, però de vegades un no té gaire temps a la vida d’asseure’s per uns instants i fer un cop d’ull enrere tal com ens passa a nosaltres ara mateix atesa la cruïlla en què ens trobem, i compartir aquestes sensacions amb la gent que estimem. I hem de confessar que el que hi veiem ens omple d’orgull, de joia i de confiança renovada en nosaltres mateixos, tant personalment com a l’hora d’(re)iniciar un nou projecte plegats. I a més amb algú també “nou” que és a punt d’arribar!

I aquí acabo perquè tampoc no vull fer cap exordi pseudodramàtic de la situació. Senzillament volia anunciar-vos el que alguns de vosaltres ja sabeu i manifestar/compartir alguns dels nostres sentiments en deixar enrere físicament (només físicament!) un gran país –malgré lui– com és la Gran Bretanya, i sentir com ja arrosseguem aquella inevitable dosi de nostàlgia que ens causa tot el ventall de records que ens acompanyen i que ja no ens abandonaran mentre visquem. Però alhora també servem una gran dosi d’il·lusió per retrobar-nos amb un munt de cares que, val a dir, també hem enyorat durant molt de temps. Massa temps, de fet!


Una forta abraçada a tothom... i –at last!– fins ben aviat!,


Seila & Jordi & Roc &...



16 comentaris:

Josep M. ha dit...

Enhorabona per tot, per haver dut a terme el projecte inicial exitosament i per poder tornar a casa (en condicions) a cuidar, atendre i gaudir del vostre entorn més pròxim. Ens veiem ben aviat per Barcelona. Una forta abraçada.

Alex ha dit...

No és immodèstia, sinó un just reconeixement cap a un mateix. L'èxit aconseguit ha estat ben merescut. Fins aviat!

Mercè ha dit...

Us admiro i us mereixeu tot lo bo i millor que heu viscut i viureu!! Felicitats pel nou embaràs!!!!!!! Ens veiem ben aviat!MUAAAAAA!

Jordi ha dit...

Moltes gràcies, Josep Ma., Àlex i Mercè per les vostres amabilíssimes paraules. Tal com dieu tots tres al final dels vostres respectius comentaris, ens veiem aviat, i precisament aquesta il·lusió per retrobar els amics ens ajudarà d'allò més per combatre els embats punyents de la nostàlgia. Un petonàs per a tots!

Sadurní Vergés ha dit...

Benvinguts sigueu... tots quatre!

Una abraçada,
Sadurní

Jordi ha dit...

Gràcies, Sadurní. Espero poder veure't -ara sí!- ben aviat! Una abraçada.

オテモヤン ha dit...

オナニー
逆援助
SEX
フェラチオ
ソープ
逆援助
出張ホスト
手コキ
おっぱい
フェラチオ
中出し
セックス
デリヘル
包茎
逆援
性欲

Anònim ha dit...

bichi!

phuongtran ha dit...

supplements for menopausePromotional Codes
beautiful scenery, though not spectacular, but very powerful and enchanting!

Justlia From TGR ha dit...

nice blog

huetourismvietnam.com ha dit...

Festival Hue 2012 - travel to vietnam - tour to vietnam - tour ghep mien trung - tour festival hue - tour lao

huetourist ha dit...

Festival Hue 2012 - Travel to Vietnam - Tour to Vietnam - Tour Ghep Mien Trung - Tour Festival Hue - Tour Lao - Tour Trang Mat

uknowme ha dit...

beautiful
watch replicaairline travel

lol ha dit...

2412123123

Kamen ha dit...

What makes old age so sad is not that our joys but our hopes cease
________________
dating onlinesmafolk sale

moneyisgod ha dit...

very nice
Saab Control Armelectric bicycle kit