La llengua llatina, a causa de l’expansió en el temps i l’espai de l’Imperi Romà, va patir una fragmentació que va vulgaritzar-ne la seva estructura clàssica fins que va acabar derivant en les llengües romàniques que coneixem avui dia. Una d’aquestes llengües, la catalana, també experimenta d'uns anys ençà, un procés de vulgarització que de ben segur la portarà a esdevinir ben aviat quelcom diferent del que encara és avui dia. L’evolució del català cap al catanyol, probable neollengua derivada del català clàssic i la influència castellana moderna, té en els nostres temps per sort una bona base estèticoideològica que permet combatre els quatre capsigranys que encara s’entossudeixen en oposar-se a un fenomen tan "natural" com l’evolució de les llengües. Per sort, vivim temps de mescla i mestissatge i així, el principal difusor de la llengua en els mitjans de comunicació catalans, la televisió de Catalunya (coneguda com a TV3, TVC o simplement, la nostra), és capdavantera d’aquestes noves tendències expressives i ja porta un cert temps desenvolupant una tasca impagable en aquest procés d’evolució lingüística.
A causa de les meves circumstàncies personals (visc a l’estranger) només veig la nostra en períodes de vacances, per tant estic segur que tots vosaltres, televidents amatents, podeu trobar i exhibir molts més exemples quotidians d'aquesta evolució que els que us pot oferir una pobra ànima forçadament viatgera com jo. Amb tot, la casuística que he pogut anar copsant durant les meves curtes estades en terres llemosines al llarg d’aquests darrers temps, em sembla prou interessant com per oferir-vos tot seguit una mostra d’aquests espectaculars avenços lingüístics a què feia referència en el paràgraf anterior:
Llucià Ferrer (programa desconegut): [col·laboradora de Llucià Ferrer]: Jo sé que a tu t’agrada molt empinar el colze... Llucià Ferrer: Vaya dos, que esteu fetes, vaya dos...
Sergi Arola (cuiner estúpid postmodern, i perdoneu la redundància): Pots agafar el menjar, possar-lo en una canasta de mimbre i anar a fer un bon pícnic.
Santi Nolla (em sembla que a Gol a Gol): Ara cal evitar que es desati l’eufòria.
Álex Casademunt i Gisela (presentadors d’un programa nocturn de música i karaokes en català): Hi ha un griterio tan fort que no se sent res.
Xavi Torres (a Futbolin): Li va fer una entrada realment escalofriant.
Josep Cuní (xerraire ambulant dels matins de la nostra): Els textes, els pretextes i els contextes de la situació que analitzem...
Joan Saura (al programa Polònia, però òbviament el polític de debò, no el doble): La tasca domèstica que odio més és treure el pols.
Capítol apart mereix Carles Reixach, autèntic cavall de Troia d’aquesta postmodernitat lingüística en el món del futbol i especialista en anorrear ben merescudament la tasca duta a terme per un purista tan retrògad i adotzenat com Joaquim Maria Puyal. Exemples a l’atzar de la seva ingent tasca neofilològica poden ser les perles següents:
La pilota s'ha colat per tota l’esquadra
Aquest equip té especialistes en els remats de cap
El saque de banda ha estat incorrecte.
Triga molt en sacar de porteria.
Etcètera.
En fi, deixo constància per escrit d’aquestes variacions evolutives per al gaudi de futures generacions d’estudiosos de la llengua. Ja podeu veure que la mostra no és moc de pav. Res més, pues. Amb la voluntat, com a bon filòleg, de no perdre pistonada en els darrers avenços en matèria lingüística, em despido, de tots vosaltres i us envio un càlid abraç.
8 comentaris:
Estimat Jordi. Ben cert el que dius. També s'hauria de demanar a certs professinals -sobretot dels mitjans públics que paguem els contribuents catalans- un minim d'estil i coneixement de la llengua. Si després volen inventar, d'acord, però que sigui des del coneixement i no des de la ignorancia. Tema Reixach però, el preocupant és que li paguin una pasta per dir les bestieses tècniques que diu. Més divertit era el Lara pare quan va dir la mítica frase "Perqué pal·lá el català e mé fasi que fé un ué frit". Nuñez em perdoni per no fer-lo encapçalar aquest ranking "trmenedista", aquest és un fet que "No se pué permitir". Siau.
De tota manera, encara que no sigui en català, la frase que a mi em feia cargolar de riure del Lara pare era aquella que definia un jugador que prometia com "un melón sin abrí"!
Ostres! Aquesta no la recordo. A banda d'això ha quedat en l'imaginari aquella inspiració sorollosa després de cada frase de la seva imitació, quan l'Arús era una referència en quant a programes de divertiment. Josep M
Certament, el catanyol als mitjans de comunicació fa pena. Al carrer pot ser una mica més tolerable, si es tracta d'un castellanoparlant que fa l'esforç de parlar en català.
El que fa molt riure és el contrari del catanyol, és a dir, l'espalà: "no digas nunca trigo si no está en el saco y bien atado".
Evidentment no critico mai el català de la gent del carrer. Crec que tothom parla com pot/vol i ningú té la intenció de fer-ho malament. Ara bé, la gent que, com diu el Josep Maria, cobra dels nostres impostos i que a més són vistos per molta gent, se'ls hauria d'exigir quelcom més lingüísticament parlant del que ara com ara se'ls exigeix (si és que se'ls exigeix res, esclar).
50 Cent mixtapesSupport for IT
De tota manera, encara que no sigui en català, la frase que a mi em feia cargolar de riure del Lara pare era aquella que definia un jugador que prometia com "un melón sin abrí"!
thanks for this post
hghMarine Phytoplankton
A very nice looking cavalry regiment. I hope that you can make it to the SYWA convention. I'm sure that you will have better luck in the game. I think that "aisle between the tables" caught you off guard. I watched you play in other games and I can say that you are a good wargamer. so chalk it up to some bad luck, nothing more than that.
fraser island resort accommodation
quail west real estate
Publica un comentari a l'entrada