dijous, 14 d’agost del 2008

Ni gitana ni hechicera

Jo vull ser com Parma. O com Gènova o Pisa o Lió... Això és el que li comentava a un bon amic meu fa un temps, parlant de l’atractiu turístic d’aquestes ciutats del sud d’Europa. Ciutats populars, admirades, visitades, que tothom a Europa coneix i per tant -i això és el que compta- ciutats respectades. Ofereixen la seva geografia i la seva cultura. És a dir, la clau per al bon turisme: paisatge, clima, art i gastronomia selecta, tot a l’ensems. Són ciutats, doncs, que saben el que són i que senten el desig de seguir sent el que són; ciutats que no rebutgen els canvis ni les modernitzacions necessàries que tota urbs del nostre segle demana, però on no hi té cabuda el desdibuixament patrimonial de la mateixa ciutat. Ciutats que no han de lluitar tothora per ocultar que, a més de tot el que pretenen ser, també són capitals d’un país (o d’una regió o d’un “districte”) i que aquest fet els proporciona per se un patrimoni cultural inestimable. Ciutats que no els calen campanyes publicitàries estúpides on es vegin ciutadans i ciutadanes exclamant l'admiració de viure a la seva mateixa ciutat (“dime de que presumes y te diré de que careces”, diu la dita castellana). Em sembla que a aquestes alçades tothom deu saber ja de què parlo, oi? Barcelona és una ciutat admiradíssima arreu d’Europa. Els motius? Bàsicament el clima, els “decorats” (que bons eren els arquitectes modernistes que van deixar una ciutat a punt per als publicistes del segle XXI!), el seu preu i el seu laissez faire, mal sinònim, per cert, d’un postanarquisme del tot mal entès.

En haver hagut d’utilitzar l’avió molt més del que hauria desitjat en aquests darrers temps, m’he dedicat sovint a observar les llargues fileres de turistes que esperen per embarcar en els avions que els han de retornar als diversos punts de la Gran Bretanya (Glasgow, Newcastle, Liverpool, Birmingham, Bristol i, per descomptat, Londres, entre d’altres destinacions menors) i el paisatge sovint és desolador. Caps de setmana de borratxera, ressaca i sol. Sabíeu que Barcelona té el privilegi d’haver esdevingut el centre dels comiats de solter/a britànics, desplaçant –atenció!– Riga d’aquest curiós rànquing? Visc/a Barcelona!

L’excelsa situació entre mar i muntanya, els colors, el sol i els edificis “estranys”, però bonics i, sobretot, l’alcohol barat i la permesa farra permanent en determinades artèries històriques de la ciutat, són els principals punts d’atracció turística. No cal dir quin és el nivell mitjà del turisme que ve a gaudir d’aquesta ciutat, oi? Gent que, en el fons, no saben ni on van ni on són exactament, però que tenen molt clar el que venen a buscar. Ens hem convertit, doncs, en una gran Malta i, com deia Jaume Sisa fa uns pocs anys en parlar de La Rambla, anem directes cap a la “marbellització” definitiva. Barcelona: The perfect holiday resort. I la imparable transformació del que va arribar a ser una gran ciutat i que ara tot just és una ciutat gran. Això sí, very nice, of course!

Recomano, per cert, la lectura del següent article de l’Alfred Bosch que té molt a veure amb el que acabo d’exposar. Paga la pena:

http://paper.avui.cat/article/ultima/136308/la/pesta/blanca.html

3 comentaris:

Sadurní ha dit...

Sí noi, s'han venut la ciutat com si fos una puteta barata. Anar per ciutat vella i sentir aquella insuportable pudor de pixums em fa molta pena. Als promotors del "Visc/a Barcelona" els hauria de caure la cara de vergonya.

Per cert, abans amorraven els gossos als seus propis excrements perquè aprenguessin a fer-ho on calia, no? La meva solució seria així de dràstica. Vinga, més propostes!

MCA ha dit...

celebrity gossipQuail West Naples Florida

Kamen ha dit...

Just think,
you're here not by chance,
but by God's choosing.
___________________
Forum Link Building company

website builder