dissabte, 23 d’agost del 2008

Portugal


Et pots enamorar d'un indret sense haver-hi posat mai (encara) els peus? La resposta és sens dubte que sí.

Per enamorar-me de Portugal només em va caldre escoltar una música i una veu com la que us adjunto (Dulce Pontes), llegir alguns dels poemes d'Alberto Caeiro (heterònim de Fernando Pessoa), com el que us transcric tot seguit, assaborir els batecs d'aquella terra de la mà (o del tast) d'un bon porto, i llegir un llibre tan senzill i bonic com Sostiena Pereira, d'Antonio Tabucchi.

És curiós d'observar com de vegades un pot obtenir tant de tan poc...

Se eu pudesse trincar a terra toda
E sentir-lhe uma paladar,
Seria mais feliz um momento ...
Mas eu nem sempre quero ser feliz.
É preciso ser de vez em quando infeliz
Para se poder ser natural...

Nem tudo é dias de sol,
E a chuva, quando falta muito, pede-se.
Por isso tomo a infelicidade com a felicidade
Naturalmente, como quem não estranha
Que haja montanhas e planícies
E que haja rochedos e erva ...

O que é preciso é ser-se natural e calmo

Na felicidade ou na infelicidade,
Sentir como quem olha,
Pensar como quem anda,
E quando se vai morrer, lembrar-se de que o dia morre,
E que o poente é belo e é bela a noite que fica...
Assim é e assim seja ...

(Ja em sabreu disculpar els possibles errors de traducció)

Si pogués mossegar tota la terra
i sentir-la en el paladar
seria més feliç durant uns instants...
Però jo no vull ser sempre feliç.
Cal ser infeliç de tant en tant
per poder ser natural...

No tots els dies són asolellats,
I la pluja, quan en manca, la demanem.
Per això prenc la infelicitat com a felicitat
Amb naturalitat, com qui no s'estranya
Que hi hagi muntanyes i planes
I que hi hagi roques i herba...

El que cal és ser natural i calmat
a l'hora de la felicitat o la infelicitat,
sentir com qui mira,
Pensar com qui camina,
i quan ens anem a morir, recordar que el dia mor,
i que el ponent és bonic i que és bella la nit que queda...
Així és i així siga...

Boomp3.com

2 comentaris:

Josep M ha dit...

Posaré aigua al vi destacant un altre plaer portuguès, veure un partit de la seva selecció de futbol. "Zin acritú" mate! La resta completament d'acord i afegeixo Mariza, que per cert, ha tret aquest juliol el seu nou disc anomenat "Terra". Siau.

Jordi ha dit...

La selecció portuguesa de futbol! I tanta aigua... i de l'aixeta!